Quina és la motxilla que portem en relació al propi cos?

Quines són les eines personals que hem adquirit per sentir-nos còmodes i amb seguretat?

Només després d’autorevisar-nos podrem transmetre a l’alumnat i trencar amb els esquemes, fins ara establerts, dels mandats de gènere que decideixen qui té un cos normatiu i actua com s’espera i qui no, que a més, només contemplen un paradigma binari.

L’empoderament pel qual s’ha de vetllar, ha de ser des de la lliure expressió i des de la llibertat, per aconseguir transmetre que el cos que tenim és el millor que podríem tenir.

Carme Vidal i Estruel ens convida a reflexionar amb les seves paraules.