Repensa’t. Supera les teves pors

Sense tu també m’aniria bé

“Acceptar la llibertat dels altres, deixar-los ser qui són, donar-los suport perquè siguin feliços tal com volen… això sí que és estimar de manera adulta”.

Ens han enganyat. Ens han fet creure que sense parella no seríem persones complertes, que havíem de cercar la mitja taronja per ser feliços.

Ens han enganyat. Ens han fet creure que si tu ets la meva parella, llavors tu m’has de fer feliç.

Són creences perilloses: si necessito que tu em facis feliç, tendiré a maltractar-te si no ho soc; et culparé del que jo visc i no em responsabilitzaré de la meva vida. Pretendré omplir les meves carències i inseguretats amb tu i això em farà profundament dependent. A través de la gelosia expressaré les meves inseguretats.

Som al segle XXI i hem de fer un pas més. Hem de deixar de confondre la realitat amb els contes de fades.

La realitat és que primer jo he ser feliç per poder compartir la meva felicitat amb algú. La realitat és que jo he d’estar en equilibri i bé amb mi mateix per poder compartir amb algú la meva vida.

Per tant, una de les millors formes d’expressar el veritable amor és poder dir:

T’estimo, però sense tu també seria feliç. No vull que marxis, però només vull que siguis amb mi si tu també ho vols. Si marxes, estaré trist un temps, però seguiré essent feliç. Vull que estiguem junts només si els dos volem“.

No hi ha millor regal d’amor que compartir la felicitat amb les persones que estimem de forma conscient i lliure, sense xantatges, sense violències i sense dependències. Hem de passar del “sense tu no soc res” al “sense tu també m’aniria bé”.

La dependència afectiva és un parany: fem xantatge i exigim a l’altre que atengui i cuidi les nostres necessitats perquè nosaltres les hem desatès. Naturalment que, si algú a qui estimem marxa, plorarem. Però acceptar la llibertat dels altres, deixar-los ser qui són, donar-los suport perquè siguin feliços tal com volen… això sí que és estimar de manera adulta.

Si has arribat fins a aquest punt, deixa’m que et faci algunes preguntes:

T’imagines vivint una vida plena sense tenir parella?

Si has respost que no, pregunta’t: per a què “necessites” una parella? Quines són les àrees de la teva que consideres incompletes?

Et molesta que la teva parella es diverteixi sense tu? Sents gelosia? Et mostres possessiu?

Si has aconseguit respondre aquestes preguntes amb sinceritat tens un regal al davant. Tens una oportunitat per prendre consciència i, si et cal, generar un canvi en tu.

Si creus que necessites algú per ser feliç, tens un problema.

Si et passa, repensa’t.

Daniel Gabarró
Mestre, psicopedagog i formador.


La Campanya Impensables és una campanya 360º amb un objectiu clar: fer impensables les violències masclistes. Una campanya creada a partir de la col·laboració i cooperació de diverses administracions i entitats del Solsonès.

INSTAGRAM
SEGUEIX-NOS
Please Add Widget from here