La paella pel mànec

“Si fas servir els diners per sotmetre la teva parella, si necessites ser qui guanya més per sentir-te bé, tens un canvi pendent al teu davant”.

Crec que la meva àvia va casar-se per pressió social. No veia cap altra alternativa: casar-se o fer-se monja. És trist perquè quan miro les seves fotos gairebé mai somriu. Tampoc el meu avi. Crec que la seva relació no va ser feliç.

Miro enrere i entenc el que varen viure: van ser víctimes d’una època gris de postguerra i repressió. Van interioritzar l’errònia idea que ser parella era, simplement, casar-se, reproduir-se i aguantar. Van interioritzar els rols de l’època. No van teixir una relació que els enriquís mútuament, sinó una relació de domini.

En aquella època molts homes miraven les dones com a criades. Fins i tot, els donaven uns diners per passar la setmana: els havien de gestionar com podien per sostenir la família. Una situació de clara violència ja que les menystenia, les infantilitzava i les mantenia al marge de l’economia. No gaudien de la llibertat per poder fer i desfer al seu criteri.

Han passat els anys, però encara avui arrosseguem aquest llegat d’un passat no tan llunyà. I fa mal perquè aquest desequilibri de poder impedeix una relació igualitària, una relació on cada part aprèn i  comparteix amb l’altre. Sovint aquest control econòmic (que és violent perquè en una parella ningú és més que l’altre) és la punta d’un iceberg que ens impedeix una relació lliure i feliç.

I deixa’m, com cada setmana, fer-te algunes preguntes que et poden ajudar a reflexionar sobre aquest tema.

Et molesta o et molestaria que la teva parella guanyés més diners que tu?

Si aportes la major part dels ingressos, això et fa sentir superior?

Utilitzes els diners per fer mal o menystenir la teva parella?

Tens el control de l’economia familiar i mantens l’altra personal al marge de les decisions?

Supervises i li retreus les seves despeses?

Si fas servir els diners per sotmetre la teva parella, si necessites ser qui guanya més per sentir-te bé, tens un canvi pendent al teu davant. Un canvi que pot millorar la teva relació i fer-la més lliure i respectuosa. Un canvi que passa per acceptar la llibertat i la independència de l’altra persona.

Si et passa, repensa’t.

Daniel Gabarró
Mestre, psicopedagog i formador.